Jueves, 22 de diciembre de 2016
Carmen Gispert Ribera
- Palafrugell, (España)
Psicología
Psicología
Potser alguns de vosaltres us pregunteu si davant l'arribada d'un fill, cal o no informar i quan és el millor moment de fer-ho a l'altre o altres fills que pugueu tenir, sobretot si el primer és encara un nen petit que amb prou feines parla.
Sovint existeix la idea de què quan els nens són petits no cal amoïnar-los, ni fer-los partícips dels esdeveniments que els afecten directament, "total, tampoc ho entendrien!". Així doncs, moltes vegades, els nens acaben per no rebre informació o la reben incomplerta i deformada.
Si tenim en compte que el nen necessita tenir explicacions per saber a què atenir-se i que de no rebre-les se les fabricarà tot sol, millor serà informar-lo adientment d'entrada, doncs sinó pot passar que la pel·lícula que ell mateix s'expliqui sigui més inquietant que pas la mateixa realitat i sense voler-ho haurem aconseguit l'efecte contrari del que buscàvem.
D'altra banda, donat que estar preparats pel que ens espera, facilita l'adaptació als canvis, i això és així també quan som petits, al nen l'ajudarà que se l'informi quan abans millor.
Permetre al nen anar veient com la panxa de la mare es fa cada cop més gran, tocar-la i sentir els moviments del seu futur germà, comentar amb ell les fotos relacionades amb el seu propi embaràs i els primers moments de la seva vida i mirar junts contes que mostren imatges de com es transforma el dia a dia d'una família davant l'arribada d'un nou membre, són totes elles, maneres efectives d'ajudar al nen a fer-se una idea real del què li espera. Sempre que sigui possible cal evitar que experiències difícils per a ell, com l'entrada a la guarderia o el canvi d'habitació, coincideixin amb el naixement i procurar donar resposta a tots els seus dubtes amb explicacions senzilles i clares.
No oblidem que participar al costat dels pares de tot el procés, sentint-los a ells segurs i il·lusionats, pot ser la millor manera de pal·liar els sentiments negatius que l'arribada d'un germà pugui desvetllar.
Sovint existeix la idea de què quan els nens són petits no cal amoïnar-los, ni fer-los partícips dels esdeveniments que els afecten directament, "total, tampoc ho entendrien!". Així doncs, moltes vegades, els nens acaben per no rebre informació o la reben incomplerta i deformada.
Si tenim en compte que el nen necessita tenir explicacions per saber a què atenir-se i que de no rebre-les se les fabricarà tot sol, millor serà informar-lo adientment d'entrada, doncs sinó pot passar que la pel·lícula que ell mateix s'expliqui sigui més inquietant que pas la mateixa realitat i sense voler-ho haurem aconseguit l'efecte contrari del que buscàvem.
D'altra banda, donat que estar preparats pel que ens espera, facilita l'adaptació als canvis, i això és així també quan som petits, al nen l'ajudarà que se l'informi quan abans millor.
Permetre al nen anar veient com la panxa de la mare es fa cada cop més gran, tocar-la i sentir els moviments del seu futur germà, comentar amb ell les fotos relacionades amb el seu propi embaràs i els primers moments de la seva vida i mirar junts contes que mostren imatges de com es transforma el dia a dia d'una família davant l'arribada d'un nou membre, són totes elles, maneres efectives d'ajudar al nen a fer-se una idea real del què li espera. Sempre que sigui possible cal evitar que experiències difícils per a ell, com l'entrada a la guarderia o el canvi d'habitació, coincideixin amb el naixement i procurar donar resposta a tots els seus dubtes amb explicacions senzilles i clares.
No oblidem que participar al costat dels pares de tot el procés, sentint-los a ells segurs i il·lusionats, pot ser la millor manera de pal·liar els sentiments negatius que l'arribada d'un germà pugui desvetllar.