Miércoles, 18 de enero de 2017
Carmen Gispert Ribera
- Palafrugell, (España)
Psicología
Psicología
Ser homosexual és forçosament un problema? Comporta necessàriament un perjudici pel que ho és, la seva família o la societat en general? No seran potser els prejudicis de molts els que converteixen l’homosexualitat en un greu problema per a alguns altres?
Els canvis socials que permeten abordar aquest fet amb uns altres ulls i que per tant possibiliten als homosexuals normalitzar la seva existència, van posant de manifest que les conseqüències negatives de la seva condició tenen més a veure amb el tracte rebut per part de l’entorn que amb el fet de ser o no homosexuals.
Ser gai o lesbiana no limita al que ho és per estimar, protegir, aprendre, ensenyar, treballar, lluitar, en definitiva, viure i gaudir de la vida. Ara bé, qualsevol individu, sigui aquest homosexual o heterosexual, que creixi sentint-se rebutjat, visqui havent d’amagar o inclús de negar el que és, o vegi restringides les seves possibilitats per desenvolupar-se plenament, patirà enormement i és probable que desenvolupi malalties físiques i/o mentals que disminueixin les seves possibilitats de ser feliç o fer feliços als altres.
Si l’homosexualitat és contemplés com quelcom possible i normal, i no sempre es donés per fet que “als nois els hi agraden les noies i a les noies els nois” ens estalviaríem molts sofriments tots plegats.
Si bé els últims anys ha canviat el que és políticament correcte i molts són els països que han modificat les seves lleis, igualant els drets dels homosexuals als dels que no ho són, encara som lluny de tractar aquest tema amb la mateixa naturalitat que n’abordem d’altres.
Us xocaria sentir a un pare preguntar a la seva filla adolescent: “Què filla, estàs enamorada? T’agrada alguna noia?” O que una mare en veure passar un home atractiu li digués al seu fill: “Mira, has vist aquest noi, oi que està boníssim? “
Doncs no badem i obrim el ventall de possibilitats quan pensem amb els nostres fills, alumnes, o amics, alguns d’ells segur que ens ho agrairan.
Perquè limitar-nos a imaginar en blanc i negra si disposem de tots els colors de l’Arc de Sant Martí per combinar?
Els canvis socials que permeten abordar aquest fet amb uns altres ulls i que per tant possibiliten als homosexuals normalitzar la seva existència, van posant de manifest que les conseqüències negatives de la seva condició tenen més a veure amb el tracte rebut per part de l’entorn que amb el fet de ser o no homosexuals.
Ser gai o lesbiana no limita al que ho és per estimar, protegir, aprendre, ensenyar, treballar, lluitar, en definitiva, viure i gaudir de la vida. Ara bé, qualsevol individu, sigui aquest homosexual o heterosexual, que creixi sentint-se rebutjat, visqui havent d’amagar o inclús de negar el que és, o vegi restringides les seves possibilitats per desenvolupar-se plenament, patirà enormement i és probable que desenvolupi malalties físiques i/o mentals que disminueixin les seves possibilitats de ser feliç o fer feliços als altres.
Si l’homosexualitat és contemplés com quelcom possible i normal, i no sempre es donés per fet que “als nois els hi agraden les noies i a les noies els nois” ens estalviaríem molts sofriments tots plegats.
Si bé els últims anys ha canviat el que és políticament correcte i molts són els països que han modificat les seves lleis, igualant els drets dels homosexuals als dels que no ho són, encara som lluny de tractar aquest tema amb la mateixa naturalitat que n’abordem d’altres.
Us xocaria sentir a un pare preguntar a la seva filla adolescent: “Què filla, estàs enamorada? T’agrada alguna noia?” O que una mare en veure passar un home atractiu li digués al seu fill: “Mira, has vist aquest noi, oi que està boníssim? “
Doncs no badem i obrim el ventall de possibilitats quan pensem amb els nostres fills, alumnes, o amics, alguns d’ells segur que ens ho agrairan.
Perquè limitar-nos a imaginar en blanc i negra si disposem de tots els colors de l’Arc de Sant Martí per combinar?