Viernes, 30 de diciembre de 2016
Carmen Gispert Ribera
- Palafrugell, (España)
Psicología
Psicología
L'Angoixa de separació en el nen apareix com a reacció normal en front l'absència d'aquella persona que en té cura habitualment, cobrint les seves necessitats bàsiques, tan fisiològiques com afectives. El nen estableix amb ella el seu primer vincle afectiu i en la seva absència tem no ser satisfet en les seves necessitats, per tant se sent en perill, doncs se sap impotent per autosatisfer-se. Aquesta reacció de por que manifesta el nen quan és separat de les figures parentals es repetirà amb més o menys intensitat al llarg de la seva vida, inclús sent ja un adult, en funció de la forma com ha experimentat les primeres separacions i n'ha fet els primers dols.
Per entendre la mena de sentiments que pot experimentar un nen quan és deixat per primer cop a l'escola bressol, només cal observar les dificultats que tenen molts adults per separar-se. Un exemple que sovint passa inadvertit, el tenim en el propi llenguatge. Les diferents fórmules per acomiadar-se: a reveure, fins ara, fins aviat, rebel·len com per poder separar-nos dels altres amb tranquil·litat, hem de tenir la seguretat de que els tornarem a veure.
La seguretat és doncs clau per a poder-se separar amb confiança, sense angoixa. I per tant si un individu no és autònom, i un nen petit encara no ho és, ha de tenir clar que la separació serà temporal, i això dependrà sobretot de la confiança bàsica que el nen hagi desenvolupat abans de la separació. Com més petit més complicat.
L'afecta incondicional, la rutina: saber què toca en cada moment, les necessitats bàsiques cobertes, ajuden al nen a sentir-se segur. La sobreprotecció i l'angoixa de separació dels propis pares envers el nen, fomenten en ell la baixa tolerància a la frustració i fan créixer els seus sentiments d'inseguretat.
Un apunt final: Per facilitar al nostre fill la separació, revisem primer les pròpies angúnies en relació a aquest moment i procurem com a mínim ser conscients dels nostres sentiments per a no interferir negativament en els seus.
Per entendre la mena de sentiments que pot experimentar un nen quan és deixat per primer cop a l'escola bressol, només cal observar les dificultats que tenen molts adults per separar-se. Un exemple que sovint passa inadvertit, el tenim en el propi llenguatge. Les diferents fórmules per acomiadar-se: a reveure, fins ara, fins aviat, rebel·len com per poder separar-nos dels altres amb tranquil·litat, hem de tenir la seguretat de que els tornarem a veure.
La seguretat és doncs clau per a poder-se separar amb confiança, sense angoixa. I per tant si un individu no és autònom, i un nen petit encara no ho és, ha de tenir clar que la separació serà temporal, i això dependrà sobretot de la confiança bàsica que el nen hagi desenvolupat abans de la separació. Com més petit més complicat.
L'afecta incondicional, la rutina: saber què toca en cada moment, les necessitats bàsiques cobertes, ajuden al nen a sentir-se segur. La sobreprotecció i l'angoixa de separació dels propis pares envers el nen, fomenten en ell la baixa tolerància a la frustració i fan créixer els seus sentiments d'inseguretat.
Un apunt final: Per facilitar al nostre fill la separació, revisem primer les pròpies angúnies en relació a aquest moment i procurem com a mínim ser conscients dels nostres sentiments per a no interferir negativament en els seus.