Viernes, 30 de diciembre de 2016
Carmen Gispert Ribera
- Palafrugell, (España)
Psicología
Psicología
La fibromiàlgia reconeguda com a malaltia per la OMS l'any 1992, implica dolor generalitzat, d'un mínim de tres mesos de durada, present a ambdues bandes del cos, per sobre i per sota de la cintura.
La FM es deu a una anomalia en el funcionament dels mecanismes dels quals disposem per a protegir-nos de la percepció del dolor. En els afectats l'eficiència d'aquests mecanismes és deficient, de manera que el llindar del dolor disminueix en ells de manera exagerada i el que per als no afectats és una sensació quasi imperceptible per als malalts de FM és una experiència terrible.
La pateix un 4% de la població, 9 de cada 10 afectats són dones i sòl aparèixer entre els 35 i 50 anys.
El son pot estar alterat de manera que no aporta els beneficis del son reparador i és habitual que a més a més hi hagi migranyes, ja de per si molt invalidants.
Sovint a la FM s'hi suma la Fatiga Crònica, que implica falta d'energia i per tant greus dificultats per realitzar esforços físics.
No ens ha d'estranyar doncs que cursi amb: ansietat, irritabilitat, i depressió, així com trastorns cognitius d'atenció, concentració i memòria.
Molts cops s'inicia després d'una experiència traumàtica: accidents greus, dols, malalties...
Pot ser molt incapacitant i per tant afecta tant a la qualitat de vida del malalt com a la de la seva família.
El tractament ha de ser integral: una combinació de fàrmacs, atenció psicològica, compartir la seva experiència amb altres afectats, exercici aeròbic moderat, control del pes i evitar situacions de molta exigència psíquica o física.
Ara bé, per sobre de tot, aquestes persones necessiten del seu entorn la comprensió que molts cops els hi manca per ser víctimes d'una malaltia quasi bé invisible, que no es detecta ni amb radiografies ni amb analítiques, de manera que és fàcil per als que no la pateixen, creure que els afectats exageren o s'ofeguen en un got d'aigua. I això, desgraciadament, suposa un plus de dolor per a aquells que; com diu una afectada; fins i tot somriure els fa mal.
La FM es deu a una anomalia en el funcionament dels mecanismes dels quals disposem per a protegir-nos de la percepció del dolor. En els afectats l'eficiència d'aquests mecanismes és deficient, de manera que el llindar del dolor disminueix en ells de manera exagerada i el que per als no afectats és una sensació quasi imperceptible per als malalts de FM és una experiència terrible.
La pateix un 4% de la població, 9 de cada 10 afectats són dones i sòl aparèixer entre els 35 i 50 anys.
El son pot estar alterat de manera que no aporta els beneficis del son reparador i és habitual que a més a més hi hagi migranyes, ja de per si molt invalidants.
Sovint a la FM s'hi suma la Fatiga Crònica, que implica falta d'energia i per tant greus dificultats per realitzar esforços físics.
No ens ha d'estranyar doncs que cursi amb: ansietat, irritabilitat, i depressió, així com trastorns cognitius d'atenció, concentració i memòria.
Molts cops s'inicia després d'una experiència traumàtica: accidents greus, dols, malalties...
Pot ser molt incapacitant i per tant afecta tant a la qualitat de vida del malalt com a la de la seva família.
El tractament ha de ser integral: una combinació de fàrmacs, atenció psicològica, compartir la seva experiència amb altres afectats, exercici aeròbic moderat, control del pes i evitar situacions de molta exigència psíquica o física.
Ara bé, per sobre de tot, aquestes persones necessiten del seu entorn la comprensió que molts cops els hi manca per ser víctimes d'una malaltia quasi bé invisible, que no es detecta ni amb radiografies ni amb analítiques, de manera que és fàcil per als que no la pateixen, creure que els afectats exageren o s'ofeguen en un got d'aigua. I això, desgraciadament, suposa un plus de dolor per a aquells que; com diu una afectada; fins i tot somriure els fa mal.