Viernes, 30 de diciembre de 2016
Carmen Gispert Ribera
- Palafrugell, (España)
Psicología
Psicología
S'hauria d'informar a les futures mares que després del part; tot i haver estat aquest un èxit i trobar-se el nadó en perfectes condicions; moltes són les dones que se senten tristes, irritables i angoixades. Quin desencant! Elles que tant havien fantasiejat amb l'idea d'arribar al nirvana un cop el fill fos ja entre els seus braços.
No ens atabalem! Aquest estat anímic particular, s'anomena baby blues i patir-lo és del tot previsible. Sol superar-se en poc temps, sempre que la mare se senti recolzada i no sorgeixin imprevistos greus.
Ara bé, també s'hauria d'informar a aquestes mateixes dones que un 10% de les recent estrenades mares patiran depressió postpart i això ja és un altre tema. Es tracta d'una depressió similar a qualsevol altra però d'inici en les primeres dotze setmanes després del part. Aquí els sentiments de tristesa, desesperança, ansietat, són intensos i venen acompanyats d'insomni i pèrdua de la gana. Sovint apareix la culpa per no ser capaces d'il·lusionar-se amb el que estant vivint i no sentir-se amb ànims d'atendre al seu fill. Alguns cops s'experimenta pànic davant la possibilitat de fer-li mal al nen, si bé, rarament arriba a ocórrer. S'ha de tractar professionalment amb psicoteràpia i psicofàrmacs.
Les causes no estan clares, però es parla de diferents elements que hi poden tenir a veure: predisposició genètica, antecedents de depressió, els canvis hormonals intensos que tenen lloc després del part, l'esgotament físic de la mare per falta de son, alguna situació traumàtica al voltant del part, trobar-se en situació de desemparament... Per contra el suport logístic i emocional a la mare, la lactància materna i parlar dels sentiments contradictoris i negatius al voltant del naixement del fill sembla ser que la contraresten.
De cara a la prevenció, la informació pot ser, un cop més, la nostra millor aliada, doncs permet a les dones preparar-se per a aquesta possibilitat i fa que demanin ajuda sense culpa tan punt apareguin els primers símptomes.
No ens atabalem! Aquest estat anímic particular, s'anomena baby blues i patir-lo és del tot previsible. Sol superar-se en poc temps, sempre que la mare se senti recolzada i no sorgeixin imprevistos greus.
Ara bé, també s'hauria d'informar a aquestes mateixes dones que un 10% de les recent estrenades mares patiran depressió postpart i això ja és un altre tema. Es tracta d'una depressió similar a qualsevol altra però d'inici en les primeres dotze setmanes després del part. Aquí els sentiments de tristesa, desesperança, ansietat, són intensos i venen acompanyats d'insomni i pèrdua de la gana. Sovint apareix la culpa per no ser capaces d'il·lusionar-se amb el que estant vivint i no sentir-se amb ànims d'atendre al seu fill. Alguns cops s'experimenta pànic davant la possibilitat de fer-li mal al nen, si bé, rarament arriba a ocórrer. S'ha de tractar professionalment amb psicoteràpia i psicofàrmacs.
Les causes no estan clares, però es parla de diferents elements que hi poden tenir a veure: predisposició genètica, antecedents de depressió, els canvis hormonals intensos que tenen lloc després del part, l'esgotament físic de la mare per falta de son, alguna situació traumàtica al voltant del part, trobar-se en situació de desemparament... Per contra el suport logístic i emocional a la mare, la lactància materna i parlar dels sentiments contradictoris i negatius al voltant del naixement del fill sembla ser que la contraresten.
De cara a la prevenció, la informació pot ser, un cop més, la nostra millor aliada, doncs permet a les dones preparar-se per a aquesta possibilitat i fa que demanin ajuda sense culpa tan punt apareguin els primers símptomes.