Artículos sobre Psicología

De la mateixa manera que mirar cap a una altra banda no evita que els fets segueixin succeint al nostre costat, viure’ls i no parlar-ne no esborra l’empremta que ens han deixat. Hi ha qui vol pensar que d’allò que no se’n parla no existeix i per això moltes persones opten pel silenci quan desitgen foragitar de la seva vida alguna mala experiència. No són conscients que tot allò que experimentem queda registrat a la ment i que no parlar-ne encara ens pot complicar més l’existència, doncs ens força a malgastar gran quantitat d’energia per entaforar en el racó més profund de la nostra memòria el dolor que el que hem viscut ens ha generat. La vida és com una seqüè...

Algunes persones expliquen que un dia qualsevol i sense avisar apareix aquesta estranya que és l’ansietat. S’instal·la dins seu sense miraments i envaeix la seva existència. Els hi roba l’aire que respiren, els abraça tan fort que els paralitza, els obliga a pensar en allò que no voldrien, els hi accelera els batecs del cor, la seva presència els dóna vertigen, voldrien fer-la fora, però ella és qui domina. Intenten convèncer-la amb paraules amables però lamentablement no entén el discurs de la raó. Què és l’ansietat? Doncs seria l’equivalent a la por que experimentem davant d’un perill imminent que pot posar en risc la nostra vida, però amb la particularitat q...

Es pot viure en parella sense sexe? I tant! Moltes parelles arriben a celebrar les noces de plata i fins i tot les d’or havent deixat pel camí una de les activitats que més els va apropar al principi de la seva relació. I és que el sexe, no és imprescindible per anar tirant, però gaudir-ne, millora la nostra salut física i mental, enriqueix la relació amb la nostra parella i sobretot, fa que el dia a dia tingui molta més gràcia. Ara bé, perquè els resultats de la seva pràctica esdevinguin tan positius, les relacions sexuals han de ser predominantment satisfactòries per a les dues persones que les mantenen, i això és el que molts cops falla. Com es pot fer per saber...

Al voltant dels 2 anys el nadó descobreix el significat de la paraula NO. Se n'adona que pot negar-se a fer el que els altres volen que faci i de sobte el món comença a dependre també de la seva voluntat. Fent servir la paraula màgica s'estalvia menjar la sopa de verdures, posar-se el pijama que rasca i un llarg llistat d'obligacions que fins ara eren inqüestionables. Entra a l'etapa del NO i estrena el camí cap a la plena autonomia. Si els pares li permeten certa dosi de rebel·lia, sense caure en la sobreprotecció i se sent estimat malgrat mostrar el seu negativisme, probablement maduri fins a convertir-se en un ésser independent, segur de si mateix i capaç de prendre les seves p...

La fibromiàlgia reconeguda com a malaltia per la OMS l'any 1992, implica dolor generalitzat, d'un mínim de tres mesos de durada, present a ambdues bandes del cos, per sobre i per sota de la cintura. La FM es deu a una anomalia en el funcionament dels mecanismes dels quals disposem per a protegir-nos de la percepció del dolor. En els afectats l'eficiència d'aquests mecanismes és deficient, de manera que el llindar del dolor disminueix en ells de manera exagerada i el que per als no afectats és una sensació quasi imperceptible per als malalts de FM és una experiència terrible. La pateix un 4% de la població, 9 de cada 10 afectats són dones i sòl aparèixer entre els 35 i 50 a...

L'acte de menjar representa pels ésser humans molt més que la simple satisfacció d'una necessitat fisiològica. Menjar és quasi bé el primer que un nadó fa quan surt del ventre de la mare i es pot dir que tots els actes importants de la seva vida s'acompanyaran d'una o altra manera d'aquesta activitat. El menjar uneix, l'utilitzem per donar la benvinguda, per acomiadar-nos, per segellar un pacte, per obsequiar, per enamorar, per estimar, per tenir cura. També separa i marca límits, donant identitat als pobles i als individus, que es diferencien en funció del tipus d'aliments que mengen i la manera que tenen de cuinar-los. Què mengem, i com ho fem, diu molt de nosaltres com a ...

Si bé anys endarrere era poc habitual que una parella busqués ajut professional per solucionar la falta de desig en ella, actualment aquesta situació es presenta amb relativa freqüència. Això pot ser explicat pel fet que a diferència d'altres temps cada cop són més les dones que esperen gaudir d'unes relacions sexuals satisfactòries, les seves expectatives són altes i no es resignen a ser simplement objectes de plaer de les seves parelles. En el moment actual on la informació és a l'abast de tothom, podríem esperar que dones i homes tinguessin un bon coneixement del funcionament sexual femení i masculí, i que per tant fossin experts en la pràctica del sexe, però la re...

S'hauria d'informar a les futures mares que després del part; tot i haver estat aquest un èxit i trobar-se el nadó en perfectes condicions; moltes són les dones que se senten tristes, irritables i angoixades. Quin desencant! Elles que tant havien fantasiejat amb l'idea d'arribar al nirvana un cop el fill fos ja entre els seus braços. No ens atabalem! Aquest estat anímic particular, s'anomena baby blues i patir-lo és del tot previsible. Sol superar-se en poc temps, sempre que la mare se senti recolzada i no sorgeixin imprevistos greus. Ara bé, també s'hauria d'informar a aquestes mateixes dones que un 10% de les recent estrenades mares patiran depressió postpart i això ja és...

L'Angoixa de separació en el nen apareix com a reacció normal en front l'absència d'aquella persona que en té cura habitualment, cobrint les seves necessitats bàsiques, tan fisiològiques com afectives. El nen estableix amb ella el seu primer vincle afectiu i en la seva absència tem no ser satisfet en les seves necessitats, per tant se sent en perill, doncs se sap impotent per autosatisfer-se. Aquesta reacció de por que manifesta el nen quan és separat de les figures parentals es repetirà amb més o menys intensitat al llarg de la seva vida, inclús sent ja un adult, en funció de la forma com ha experimentat les primeres separacions i n'ha fet els primers dols. Per entendre la m...

Fracassar no fa gràcia, i viure el fracàs com una experiència que ens possibilita aprendre dels errors comesos i ens brinda una oportunitat de millora, implica un grau de maduresa que no tothom té assolida. Si així és en el món dels adults, podeu imaginar com de difícil deu ser assumir-ho en el món dels més petits. Les primeres etapes de la vida el nen té una idea idealitzada de sí mateix que poc a poc el pes de la realitat va desmuntant. Amb el temps aquesta idea acaba sent substituïda per l'ideal del jo. És a dir, allò que l'individu desitjaria ser. Si aquest ideal del jo s'ajusta a les nostres possibilitats reals, ens ajuda a superar-nos i millorar, doncs funciona ...

Potser alguns de vosaltres us pregunteu si davant l'arribada d'un fill, cal o no informar i quan és el millor moment de fer-ho a l'altre o altres fills que pugueu tenir, sobretot si el primer és encara un nen petit que amb prou feines parla. Sovint existeix la idea de què quan els nens són petits no cal amoïnar-los, ni fer-los partícips dels esdeveniments que els afecten directament, "total, tampoc ho entendrien!". Així doncs, moltes vegades, els nens acaben per no rebre informació o la reben incomplerta i deformada. Si tenim en compte que el nen necessita tenir explicacions per saber a què atenir-se i que de no rebre-les se les fabricarà tot sol, millor serà informar-lo adi...

Qui pateix fòbia social manifesta una por intensa i irracional davant la possibilitat d'establir algun tipus d'interacció social. Molts no són conscients que la pateixen i d'altres se n'amaguen. Si evitem participar en esdeveniments socials quotidians (festes familiars, reunions de treball), som incapaços de parlar davant d'un grup de gent encara que no sigui molt nombrós, ens fa por donar el nostre parer, patim quan hem de fer gestions senzilles que impliquen petites converses i ens fa angúnia conèixer gent nova, possiblement tinguem fòbia social. La fòbia social correlaciona amb baixa autoestima, inseguretat, complex d'inferioritat, timidesa. Es pot haver originat a parti...

Una relació sana és la que contribueix al desenvolupament i a la realització de les persones que la mantenen, quan la relació amb l’altra persona en comptes de fer-nos créixer, ens debilita i ens fa sentir desgraciats i malgrat això dediquem tota la nostra energia a mantenir a aquesta persona al nostre costat, probablement hem establert una relació de dependència emocional, altrament dita relació addictiva, perquè el comportament que mostren aquestes persones envers l’altre és similar al que manifesta el drogoaddicte en relació a la substància que el manté esclavitzat. Sovint els dependents emocionals provenen de famílies disfuncionals que per raons diverses no han pogu...

Cumplimos años y son 50 desde que el 1965 se fundaran las escuelas de psicología tanto de la Universidad de Panamá, como de la Universidad Santa María la Antigua. Muchos cambios hemos visto, hoy ya se enseña esta carrera en muchas otras universidades y cuentan hoy día con idoneidad para ejercer la profesión un poco menos de 5,000 psicólogos. Hemos trascendido, hay escuelas en todo el país y parece ir viento en popa el interés por esta noble profesión de parte de la juventud estudiosa de este maravilloso país. Así como han estudiado muchos colegas especialidades fuera del país, se han creado especialidades aquí en Panamá con el fin de dar un mejor servicio a las persona...

La resignación es una de las más grandes enemigas de la salud física y psicológica. No tiene nada que ver con la naturaleza humana y, en cambio, sí está íntimamente relacionada con la imposición de adaptarse, aún a lo indignante. Recuperar la capacidad de vivir la vida plenamente, es la mejor manera de prevenir la enfermedad de nuestros tiempos. ¿Y yo qué puedo hacer? Es una de las preguntas más frecuentes de una persona...

«El amor es algo que muere, se pudre, pero sirve de abono a uno nuevo. De ahí se piensa que el amor es inmortal», Pär Lagerkvist La psicoterapia de pareja es una variación de la psicoterapia que se centra, ya no en el individuo, sino en un vínculo de pareja. Sus objetivos pueden variar según sea el caso, pues la relación en pareja puede verse atravesada por distintas dificultades: falta de entendimiento, sentimientos de infravaloración, discusiones constantes por problemas aparentemente irrelevantes, crecimiento en las diferencias, sentimiento de ya no estar enamorado, infidelidades, decaimiento en la intimidad sexual, pensamientos acerca de dar término a la relación sin sabe...

Triste, inexplicable experiencia la de decir adiós a un ser querido, al hijo, al padre, al amigo o al amante que nos acompañó durante un tiempo que parecía ser eterno. Triste, desconcertante experiencia la de perder a alguien y no poder, siquiera, decirle adiós.  Sucede cuando se experimenta una pérdida incierta, inconcreta, difuminada en la posibilidad de que sea sólo un sueño del que se espera despertar cuanto antes. Es la llamada pérdida...

Es frecuente y nada atípico, que en toda relación de pareja existan conflictos, crisis o momentos de dificultades, complejos de gestionar por sus miembros. Estos problemas, en ocasiones, son insignificantes y se resuelven con facilidad, sin que impliquen mayores consecuencias para la misma. Sin embargo, existen otros tipos de enfrentamientos, en los cuales la pareja puede sufrir serias fracturas o incluso, la ruptura. Actualmente son muchas las parejas que cuando perciben su incapacidad para resolver los problemas piden ayuda profesional con el deseo de salvar su relación. En estos casos, la terapia de pareja llevada a cabo por psicólogos especialistas en la materia les ayudan ...

La ansiedad es una emoción que surge de una manera automática ante un estado de amenaza o peligro. Es un estado que se caracteriza por un incremento de las facultades perceptivas ante la necesidad fisiológica del organismo de incrementar el nivel de algún elemento que en esos momentos se encuentra por debajo del nivel adecuado, o por el contrario ante el temor de perder un bien preciado.La ansiedad como tal no es un estado patológico; es más‚ todos habremos experimentado éste tipo de experiencia en al menos una ocasión‚ dependiendo de las circunstancias que hayamos vivenciado; lo que la convierte en problema es básicamente la respuesta incorrecta de dicha emoción, de manera cr�...

¿Qué sucede cuando alguien te cuenta que va a Psicoterapia o cuando te sugiere que busques ayuda psicológica? ¿Te sientes confundido/a y enfadado/a? o, por el contrario, ¿te sientes tranquilo/a, cuidado/a y querido/a? "Ir al Psicólogo" ha sido, según tempora...