Martes, 17 de enero de 2017
Carmen Gispert Ribera
- Palafrugell, (España)
Psicología
Psicología
Realitzar amb temps suficient els preparatius d’un esdeveniment important sol ser una bona manera d’assegurar-nos-en l’èxit. Pels que tenen la sort d’arribar-hi, la vellesa, hauria de ser un gran esdeveniment que cal preparar prèviament.
Durant la maduresa, moltes persones en tenen prou amb la feina i lacriança dels fills per trobar un sentit al dia a dia, el compromís és tan gran i la lluita tant intensa que quasi bé no queda temps ni ganes per pensar en res més. Ara bé, a mesura que les obligacions van minvant i sobretot a partir del moment en què tant li fa si és dilluns com si és dissabte, aquells que no s’havien preparat amb temps corren el risc de quedar-se sense una raó per començar el dia.
Perquè això no passi seria bo que paral·lelament a la feina i als fills anéssim invertint
en nosaltres mateixos, atenen les diferents dimensions que ens integren: físiques, psicològiques, intel·lectuals, relacionals, espirituals...
Dono per fet que la salut i la seguretat econòmica tenen un pes molt important en la qualitat de vida, però en aquest article vull referi-me a un altre ordre de coses que té també la seva relevància: la capacitat per adaptar-se als canvis.
El gran handicap de moltes persones grans és que no han fet un esforç en etapes anteriors per estar al dia, assimilant gradualment els canvis que s’han anat produint al seu voltant. S’han aferrat per comoditat, inseguretat, falta de temps o altres impediments al que dominaven en la seva joventut, de manera que invariablement arriba per a elles el dia enquè no els interessa res del moment actual, ni la música, ni el cinema, ni els llibres, ni els programes de tv, ni la cuina, ni les celebracions, ni la gent, ni els temes de conversa...
Si això li sumem que com és d’esperar, malauradament aniran perden a moltes de les persones estimades, parella, amics, germans, no és d’estranyar que moltsacabin passant els últims anys de la seva vida sense cap interès, sentint-se sols i arraconats.
Tenint en compte, que no hi ha un límit d’edat per adquirir coneixements, iniciar activitats, fer amistats, alimentar-se millor, practicar esports, ajudar als altres, treballar com a voluntari... millor posar-se les piles i començar la nostra inversió el més aviat possible, doncs no oblidem que els anys passen i cada cop més, tindrem el vent en contra.
Durant la maduresa, moltes persones en tenen prou amb la feina i lacriança dels fills per trobar un sentit al dia a dia, el compromís és tan gran i la lluita tant intensa que quasi bé no queda temps ni ganes per pensar en res més. Ara bé, a mesura que les obligacions van minvant i sobretot a partir del moment en què tant li fa si és dilluns com si és dissabte, aquells que no s’havien preparat amb temps corren el risc de quedar-se sense una raó per començar el dia.
Perquè això no passi seria bo que paral·lelament a la feina i als fills anéssim invertint
en nosaltres mateixos, atenen les diferents dimensions que ens integren: físiques, psicològiques, intel·lectuals, relacionals, espirituals...
Dono per fet que la salut i la seguretat econòmica tenen un pes molt important en la qualitat de vida, però en aquest article vull referi-me a un altre ordre de coses que té també la seva relevància: la capacitat per adaptar-se als canvis.
El gran handicap de moltes persones grans és que no han fet un esforç en etapes anteriors per estar al dia, assimilant gradualment els canvis que s’han anat produint al seu voltant. S’han aferrat per comoditat, inseguretat, falta de temps o altres impediments al que dominaven en la seva joventut, de manera que invariablement arriba per a elles el dia enquè no els interessa res del moment actual, ni la música, ni el cinema, ni els llibres, ni els programes de tv, ni la cuina, ni les celebracions, ni la gent, ni els temes de conversa...
Si això li sumem que com és d’esperar, malauradament aniran perden a moltes de les persones estimades, parella, amics, germans, no és d’estranyar que moltsacabin passant els últims anys de la seva vida sense cap interès, sentint-se sols i arraconats.
Tenint en compte, que no hi ha un límit d’edat per adquirir coneixements, iniciar activitats, fer amistats, alimentar-se millor, practicar esports, ajudar als altres, treballar com a voluntari... millor posar-se les piles i començar la nostra inversió el més aviat possible, doncs no oblidem que els anys passen i cada cop més, tindrem el vent en contra.